miércoles, 22 de diciembre de 2010
martes, 14 de diciembre de 2010
Fitxa Mini-Projecte: Per què no reciclem?
Títol de l’activitat
Per què no reciclem?
Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora
- Aprenents: 14 Menors d’un CRAE, entre 11 i 18 anys, amb disminució psíquica i malaltia mental.
- Mediadors: un educador en rol de psicopedagog i dos educadors en rol de suport.
- Tecnologia: ordinadors amb connexió a internet per tal d’utilitzar el cercador Google per accedir a diferents pàgines d’internet i cercar la informació necessària, càmera de fotos i vídeo.
Descripció del problema de partença
Aconseguir mitjançant internet la informació necessària per entendre què és el reciclatge, en què consisteix i dur-lo a la pràctica al CRAE.
Dos menors del CRAE que van a la mateixa classe van estar parlant a la seva aula sobre el reciclatge, aquests, un cop al centre, van proposar als educadors de reciclar (al CRAE s’encarreguen de les tasques de reciclatge el personal de manteniment i de cuina). Es decideix fer uns tallers de reciclatge.
Tot i que el tema de la contaminació, com es diu al mòdul, és un tema molt complex que engloba moltes disciplines i, per tant, seria un problema mal estructurat, en el projecte ens centrarem en la part més bàsica, explicativa i funcional del reciclatge per tal de poder-lo aplicar a la vida quotidiana del centre.
- Estructuració: Es tracta d’ un problema ben estructurat, amb objectius clars i solucions concretes i predictibles. L’estat inicial és clar (no saber de reciclatge) i l’ objectiu també: aprendre què és, en què consisteix i dur-ho a la pràctica.
- Complexitat: Té un nombre controlat de variables, és complex en el sentit que els menors han de cercar informació, destriar-la, exposar-la als companys i dur-la a la pràctica.
- Especificitat del camp: Està situat dins d’un context específic (el reciclatge, què és i en què consisteix).
- Tipologia de problema: es tracta de cerca informació per internet per tal de conèixer el tema i aplicar posteriorment aquests coneixements a la realitat de la vida quotidiana del centre.
Manera com es planteja el problema als aprenents
Dos menors del CRAE que van a la mateixa classe van estar parlant a la seva aula sobre el reciclatge, aquests, un cop al centre van proposar als educadors de reciclar (al CRAE s’encarreguen de les tasques de reciclatge el personal de manteniment i de cuina). Durant l’assemblea dels dilluns on participen tots els menors del CRAE, aquests dos companys comenten el que van dir als educadors i entre tots decidim dur a terme uns tallers sobre reciclatge per tal de poder, a partir d’ara, ser ells els encarregats del reciclatge. Se’ls explica que es faran grups i que s’encarregaran de buscar informació per internet.
Context de l’activitat
El projecte es durà a terme a un CRAE de la ciutat de Barcelona, situat a un barri obrer de classe baixa, amb un altíssim percentatge d’immigració.
Les activitats es duran a terme a la sala de tallers, a la sala comuna i al despatx d’educadors.
Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants
dels aprenents
Es tracta d’un grup de 14 infants i joves entre 11 i 18 anys (a part d’una nena molt més petita que té 5 anys) amb disminució psíquica i la meitat d’ells amb malaltia mental (psicosi). Aquest fet fa que siguin un grup altament heterogeni ja que hi ha grans diferències a nivell intel·lectual i comunicatiu entre ells. Aquesta és una característica que volem aprofitar en el projecte per tal de fer de les diferències un factor d’enriquiment i cooperació. Tots ells estan tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). En el grup hi ha diferents nacionalitats (espanyola, marroquina, romanesa i dominicana).
Competències específiques
Competències comunicatives:
1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual
Saber comunicar a la resta de companys la informació que van adquirint, utilitzant diferents suports (imatges, textos).
2. Competència artística i cultural
Elaborar dos murals a mode de mapes conceptuals amb fotografies i dibuixos.
Competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
Gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi l’ús de les TIC com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.
4. Competència d’aprendre a aprendre
Cooperar, autoavaluar-se, ús de tècniques i recursos per transformar la informació en coneixement propi (mapes conceptuals).
Competències personals:
5. Competència d’autonomia i iniciativa personal:
Portar endavant les accions necessàries per dur a terme el projecte de manera autònoma, responsabilitzant-se de les tasques encomanades.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
6. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Conèixer la situació del planeta i de quines coses poden dur a terme de manera personal per solucionar-ho.
7. Competència social i ciutadana.
Comprendre la realitat social relacionada amb el reciclatge i contribuir amb criteri propi amb una actitud cívica, solidaria i responsable entenent els drets i obligacions cíviques.
Continguts
Conceptuals:
- Què és el reciclatge?
- Per què es recicla?
- Tipus de materials
- Com es reciclen
Procedimentals:
- Cercar informació per internet
- Tria d’informació
- Presentació de la informació als companys
- Realització de cartolines a mode de mapa conceptual
- Realització de cartells
- Compra de cubells per al reciclatge
- Treballar en grups cooperatius
Actitudinals:
- Participació en les activitats
- Interès per la temàtica i les tasques
- Iniciativa en les tasques
Previsió de la seqüència d’activitats
1ª sessió:
- Brainstorming sobre les idees prèvies que tenen els alumnes sobre el reciclatge. Al mateix temps s’anirà prenent nota de les idees que van sorgint. Es realitzarà entre tots un mural amb fotografies i dibuixos d’aquestes idees.
2ª sessió:
- Es faran tres grups heterogenis equilibrats de 4 participants cada grup, cadascun dels tres educadors estarà amb un grup. Cada grup serà l’encarregat de cercar un tipus d’informació sobre el reciclatge:
o Què és el reciclatge
o Raons per reciclar
o Cadena de reciclatge (diferents contenidors que existeixen)
Es treballarà la cerca per internet mitjançant google, treballant l’ús de l’ordinador com a eina per tal d’accedir a aprenentatges i com contingut d’aprenentatge en si mateix.
3ª sessió:
- Cada grup explicarà a la resta la informació que han trobat. S’anirà prenent nota.
- Es farà entre tots un mural amb les informacions que han anat aportant.
- Es compararà el primer mural amb el segon.
-
4ª sessió:
- S’aniran a comprar cubells diferents per cada material.
- Es faran cartells seguint la lògica dels colors dels contenidors de reciclatge, per enganxar en els cubells comprats.
Fonamentació psicopedagògica
Partirem de la Concepció Constructivista de l’Ensenyament i l’Aprenentatge, de la noció d’aprenentatge significatiu d’Ausubel així com de la Zona de Desenvolupament Proper de Vigotski.
Hem triat aquesta temàtica ja que, per una banda, ha sorgit dels seus propis interessos i, per altra, perquè es podrà dur a terme una transferència d’allò après a la seva vida quotidiana.
En el projecte partirem de la idea de que els coneixements nous que els alumnes van adquirint els connecten amb aquells que ja tenen a mode de puzzle on tot ha d’encaixar. És per això que començarem partint dels seus coneixements previs i de les seves experiències. Degut a que l’ aprenentatge és un procés constructiu, les activitats s’aniran duent a terme de manera coherent, interconnectant uns coneixements amb els altres.
La motivació és un factor essencial per a l’aprenentatge significatiu, per això ens centrarem en potenciar en els alumnes la motivació intrínseca del propi procés d’aprenentatge que sorgeix de les ganes d’aprendre, un dels motors principals de l’aprenentatge significatiu que augmenta l’autoestima i potencia l’enriquiment personal. Per això també, des de l’ inici del projecte els alumnes seran conscients de quins són els objectius i les finalitats de les activitats que durem a terme per tal d’augmentar el seu interès i motivació.
També tindrem molt en compte la cooperació entre companys, ja que la major part de l’aprenentatge es dóna en ambients de col·laboració. Per aquest motiu durem a terme grups heterogenis equilibrats d’alumnes, és a dir, fent que cada grup compti amb un alumne més avançat i un de menys avançat.
També tindrem en compte la utilització de mapes conceptuals bàsics i senzills, com a elements més adequats per aconseguir aprenentatge significatiu, per tal de detectar les idees prèvies dels alumnes i les idees finals després de tot el procés.
Comptarem també amb l’ús de l’ordinador com a generador d’aprenentatge significatiu degut al seu gran poder motivacional i l’utilitzarem com a eina per tal d’accedir a aprenentatges i, al mateix temps, com contingut d’aprenentatge en si mateix.
Criteris d’avaluació
- Avaluació Inicial: Brainstorming i cartolina amb la informació prèvia.
- Avaluació Formativa: Participació en les activitats, implicació i seguiment de les tasques.
- Avaluació Sumativa: Cartolina final amb la informació de tots els grups.
- Autoavaluació: Dels propis aprenents amb la comparació de la primera cartolina amb la darrera. Del propi projecte.
Temporització
El projecte es durà a terme en 4 sessions de 1:30h aproximadament. Tenint en compte l’especificitat dels aprenents és possible que alguna sessió s’hagi de dur a terme en més temps.
lunes, 22 de noviembre de 2010
Comparació respostes avaluació inicial amb pensament actual
He posat en color rosa les puntuacions que han canviat.
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 5
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10- 5
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 0
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 0
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 6- 4
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 6
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 9- 5
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 10- 3
Conclusions de l'informe de síntesi
Després d’analitzar, pas per pas, les diferents activitats que composen la PAC1 puc concloure que ha esdevingut un canvi conceptual i, per tant, hi ha hagut aprenentatge significatiu.
En iniciar la PAC1 tenia un model mental simple i poc informat, mitjançant l’experiència, la informació, l’ús de les noves tecnologies i la participació en debats grupals aquest model mental ha anat evolucionant i transformant-se. En començar el procés d’aprenentatge s’ha dut a terme sobretot una revisió, és a dir, un increment de conceptes. Posteriorment, les tesis que mantenia a l’ inici, com entenia el conceptes i les seves relacions, han sofert una reestructuració, esdevenint un canvi conceptual.
A més, l’elaboració de la PAC1 compleix tots els principis de l’aprenentatge significatiu. S’ha dut a terme un procés actiu, ja que estava compromesa amb el procés d’aprenentatge. Aquest procés també ha estat constructiu ja que s’han anat afegint i canviant les idees prèvies. Mitjançant el debat i el fòrum també ha esdevingut col·laboratiu, ja que hem treballat en comunitat d’aprenentatge. També ha estat intencional ja que perseguíem de manera activa i clara un objectiu cognitiu. El procés ha estat també conversacional, ja que he après amb l’ajuda i col·laboració del consultor i els companys, en un procés social. A la vegada el procés estava contextualitzat ja que hem tractat també problemes actuals i del nostre entorn. I, finalment ha estat un procés reflexiu que es demostra amb aquest informe de síntesi.
Tot aquest procés em fa pensar en un altre canvi conceptual que va succeir a la meva vida. Fa cinc anys vaig començar a treballar a un CRAE per menors amb disminució psíquica y/o malaltia mental, la meva formació sobre el tema era força escassa i la meva visió sobre aquestes persones era simple i superficial. A la feina mitjançant les reunions d’equip, les sessions de formació específica, les reunions periòdiques amb la psicòloga del CSMIJ i, sobretot, la tasca diària amb aquest col·lectiu va fer evolucionar el meu model mental fins que va esdevenir una confrontació de models i es va dur a terme un canvi conceptual molt profund. Ara reflexiono sobre que hagués estat molt interessant haver fet un mapa conceptual sobre el que sabia en entrar a treballar i el que sé ara. Estic segura que el canvi que s’apreciaria seria espectacular.
Així, finalitzo afirmant que s’ha dut a terme un procés de treball individual i grupal de construcció de coneixements amb l’ajuda de les noves tecnologies on gràcies sobretot a l’anàlisi i comparació dels mapes conceptuals s’ha pogut fer evident l’evolució del model mental, la confrontació de models que s’ha produït i el consegüent canvi conceptual. Tots aquests factors han propiciat que es produís un aprenentatge significatiu.
Informe de Síntesi
La societat actual, anomenada de la informació i del coneixement, suposa canvis a tots nivells. A nivell educatiu, la societat reclama un perfil d’estudiant que sàpiga adaptar-se als canvis constants i a les noves exigències, capaç de reorganitzar els seus coneixements i d’aplicar-los a noves situacions i contextos. No només cal saber i saber fer, cal també saber estar i saber ser. Els nostres temps reclamen que les escoles proporcionin als alumnes totes les eines necessàries per a que aquests assoleixin aprenentatges significatius. Les noves tecnologies, si s’utilitzen bé, esdevenen eines potentíssimes com a generadores d’aquest aprenentatge. Dos factors essencials per tal d’analitzar el procés que esdevé quan hi ha aprenentatge significatiu són els models mentals i el canvi conceptual. Els models mentals són representacions que l’home es fa sobre allò que coneix, aquestes representacions poden, mitjançant l’experiència i la formació, anar transformant-se i evolucionar. El canvi conceptual és el procés cognitiu que es dóna quan el model mental evoluciona i canvia el seu marc conceptual.
Tot seguit procediré a analitzar, pas per pas, les diferents activitats que composen la PAC1 per tal d’esbrinar si s’ha produït un canvi conceptual i amb ell he aconseguit dur a terme un aprenentatge significatiu.
En primer lloc, analitzant l’avaluació inicial, que versava sobre els coneixements previs que teníem sobre les relacions entre ciència, tecnologia i societat, puc comprovar com al meu model mental inicial li mancava teoria i estava ple de contradiccions. La meva avaluació inicial denotava un pensament tecnodeterminista, tot i que en algunes respostes defugia aquest plantejament. El mapa conceptual, per altra banda, era molt senzill i bàsic, hi havia quatre conceptes i poques relacions entre ells. Era un model mental ingenu que denotava manca d’informació sobre el tema.
Amb la creació del blog, de la signatura que l’enllaçava i de l’índex automàtic vaig estar practicant i aprenent a utilitzar de manera pràctica les noves tecnologies.
Posteriorment, amb la lectura de l’article de Domènech i Tirado, vaig dur a terme una revisió dels conceptes. La meva visió sobre les relacions entre ciència, tècnica i societat va anar ampliant-se i fent-se més rica, afegint-hi, sobretot, la base històrica que em mancava.
Amb la lectura dels mòduls vaig incrementar, encara més, la meva manera de veure aquestes relacions, descobrint nous conceptes, noves relacions, conseqüències i usos educatius de les TIC i aprenent què era i com es podia treballar la Tecnologia Educativa.
Mitjançant el debat, va augmentar significativament la meva visió, sobretot sobre l’elaboració i transmissió del coneixement en que vaig confrontar allò que creia amb la nova informació que tenia a l’abast. Penso que tots els participants de l’aula vam ser partícips durant el debat de la construcció social d’un model mental col·laboratiu.
La construcció de mapes conceptuals i d’altres eines que ens ofereixen les noves tecnologies permeten no només fer visible el model mental que es té sobre un determinat tema sinó que ens faciliten, amb la seva elaboració abans i després de l’estudi del tema en qüestió, dur a terme una comparació que ens permet avaluar de manera gràfica i visual si s’ha dut a terme un canvi conceptual i, per tant, si s’ha aconseguit un aprenentatge significatiu.
Comparació dels mapes conceptuals
El segon mapa conceptual que vaig elaborar va començar incloent únicament la informació extreta de l’article de Domènech i Tirado “Ciència, Tecnologia i Societat: nous interrogants per a la Psicologia”. Posteriorment amb la lectura del Mòdul “Educació i Tecnologia: Fonaments teòrics” aquest mapa va anar creixent i evolucionant de la mateixa manera que creixia i evolucionava el meu coneixement sobre el tema.
El nombre de nodes ha augmentant de 4 a 26, per tant, podem dir que l’amplada del mapa s’ha incrementat considerablement.
El nombre de proposicions diferents també ha augmentat moltíssim.
La incrustació, és a dir, el nombre d’exemples de cada concepte passa de més de 3 per concepte.
La centralitat del mapa també ha canviat, ja que he posat els 4 elements, ciència, tecnologia, societat y educació a la mateixa alçada, donant-los, per tant, la mateixa importància.
La jerarquia que s’estableix en els dos mapes també ha evolucionat, col·locant a l’educació i la societat al mateix nivell que la ciència i la tecnologia.
També hi ha una prominència d’enllaços vàlids per sobre d’enllaços no vàlids.
El segon mapa ha guanyat en claredat, en riquesa descriptiva de cada concepte, en nombre d’enllaços i en coherència d’aquests.
miércoles, 17 de noviembre de 2010
Síntesi Debat: Ciència, Tecnologia, Societat i Educació
a) En una o unes poques frases: una nova idea que us hagi sorprès, que us hagi copsat, que potser heu acceptat o adaptat a la vostra manera de veure el món educatiu i la pràctica educativa. Argumenteu-la.
Per a mi han estat les idees del professor Roger Schank les que m’han fet reflexionar i m’han fet posicionar-me clarament a favor de les tesis que ell defensa. Roger Schank explica a la seva entrevista a Redes que la manera d’ensenyar clàssica i majoritària de les escoles no proporciona coneixement de debò, els professors exposen, els alumnes ho memoritzen, fan l’examen i se n’obliden. El professor explica una anècdota que exemplifica clarament això, a la universitat on ell dóna classes el primer dia de curs proposa als seus alumnes fer un examen sobre el temari de l’any passat i tots els alumnes li demanen temps per estudiar, i ell els respon que en teoria si van aprovar tot això ho haurien d’haver après i, per tant, no els hauria de caldre estudiar. El professor Schank exposa que el coneixement es crea mitjançant la pràctica i l’experiència real i parla sobre la necessitat d’un replantejament de la manera d’ensenyar que es basi en aquests postulats per tal de proporcionar als alumnes coneixement autèntic i no un coneixement que es basi en l’acumulació i memorització puntual d’una sèrie de dades que, un cop examinades, s’obliden.
b) Valoreu la vostra pròpia participació en funció dels criteris d’avaluació.
Penso que les meves aportacions han esta clares i concises. He fet una argumentació i dues contrargumentacions seguint les instruccions del dossier d’argumentació. L’argumentació l’he iniciat amb la presentació de la tesi que volia defensar, després he aportat idees i proves i he finalitzat aportant la tesi final que he estat defensant. Les contrargumentacions les he estructurat començant amb la tesi del companys que volia rebatre, després he aportat justificacions en contra d’aquesta tesi i finalment he aportat la tesi que jo defensava.
He participat en la carpeta RELACIÓ CTS en el fil del Determinisme i en la carpeta CT ESCOLA en el fil sobre L’elaboració/transmissió del coneixement. Les meves aportacions han estat espaiades en el temps i penso que han estat coherents, sintètiques i correctes en l’àmbit formal. He defensat el bàndol vermell, el sòciodeterminista, i m’he sentit còmode amb aquesta postura. Per tal defensar les meves tesis he utilitzat la informació del mòdul, l’article de Domenech i Tirado i l’entrevista de Redes al professor Roger Schank. Crec que la fortalesa de les meves argumentacions demostraven el meu acord amb les idees del bàndol vermell sobretot en el fil sobre l’elaboració/transmissió de coneixement. En el fil sobre el determinisme m’he hagut de forçar una mica per exposar idees deterministes ja que penso que en el terme mig es troba la clau.
c) Trieu un o dos companys que destacaríeu per la seva bona participació.
Pel que fa a les aportacions dels companys, m’agradaria destacar les aportacions de la Natalia Nin Soust en la carpeta Relació CTS en el fil sobre el determinisme. Les seves argumentacions han estat molt valuoses ja que estaven d’exemples i de referències històriques que demostraven que havia cercat bibliografia i treballat profundament el tema.
Mòdul: Educació i Tecnologia: Fonament teòrics
Tot seguit, l'arxiu de text elaborat mentre treballava el mòdul 1 de l'assignatura. En l' arxiu hi podeu trobar els conceptes, definicions i relacions principals, al meu parer, d'aquest mòdul.
Mòdul: Educació i Tecnologia: Fonaments teòrics.
Mòdul: Educació i Tecnologia: Fonaments teòrics.
§ Corrent Intel·lectualista: tècniques= aplicacions de coneixements previs a la resolució de problemes pràctics; ciència aplicada.
§ Corrent Pragmatista: tot coneixement prové de l’experiència, la tècnica dóna fonament a la ciència.
§ Tipus de Tecnologies:
- Materials
- Socials
- Conceptuals
- Generals
§ Corrent CTS:
- Ciència i Tecnologia amb un caràcter humanístic i social;
- relació d’interdependència entre C-T-S;
- tota innovació tecnològica neix en un context social específic que també està condicionat per aquesta innovació;
- no independència de cap ni predominança.
§ Relació Tecnologia- Ciència:
- Procés en el que s’incardinen factors socials, econòmics, polítics i culturals.
- Cap tecnologia sorgeix en el buit sinó en un context determinat.
§ Canvis socials: Societat centrada entorn les TIC (informàtica, telecomunicacions, multimèdia) que produeixen canvis econòmics, mediàtics, organitzatius, empresarials, culturals, educatius i de personalitat.
§ Tecnologies de la Informació i del Coneixement:
- Impacten en tots els sectors de la societat
- Ampliació de la informació
- Amplien l’oferta formativa
- Aprenentatge per tota la vida
- Creació d’entorns flexibles espaciotemporals per a l’aprenentatge
- Ampliació de les eines de comunicació entre el formador i els alumnes
- Possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics
- Flexibilització dels itineraris formatius
- Flexibilització i ampliació de les estratègies de formació
- Creació d’entorns interactius per a la formació
§ Integració de les TIC dins dels processos d’ensenyament i aprenentatge; les TIC funcionen en un context físic, social, empresarial i ideològic.
§ Tecnologia Educativa
Gran evolució degut a :
- Influència dels mitjans de comunicació
- Influència de la Psicologia Conductista
- Aplicació de l’Enfocament Sistèmic
- Influència de la Psicologia Cognitiva
Es fonamenta en:
- Psicologia
- Teoria de la comunicació
- Teoria de Sistemes
- Enginyeria Física
Article: Domènech, M. i Tirado, F. J.(2010). Ciència, Teconologia i Societat: nous interrogants per a la Psicologia.
Aquí teniu l'arxiu de text que vaig elaborar mentre llegia l'article de Domènech i Tirado sobre ciència, tecnologia i societat. En ell hi trobareu els conceptes, les relacions i les definicions que em van semblar més interessants.
Article: Domènech, M. i Tirado, F. J.(2010). Ciència, Teconologia i Societat: nous interrogants per a la Psicologia.
§ C-T-S = Tot.
§ Vivim en la societat de la informació i del coneixement.
§ Ciència: funció de garantir que el procés d’acumulació de coneixement no s’aturi; Generar saber.
§ Relació Ciència-Tecnologia: relació complexa.
- La Ciència no depèn només dels avenços Tecnològics
- La Tecnologia no és només Ciència aplicada
§ Relació Ciència-Societat: “El coneixement científic és una producció contextual específica que porta la marca de la contingència situacional i l'estructura d’interessos del procés mitjançant el qual s’ha generat” (Knorr-Cetina, 1981).
§ Relació Tecnologia-Societat:
- Determinisme Tecnològic.
- Determinisme Social.
- Perspectiva interactiva; intercanvi entre els dos pols, Teixit sense costures (seamless web).
§ Desafiaments per a la psicologia:
- Canvia en concepte d’identitat d’allò humà.
-Transformació de la conceptualització dels processos tradicionalment concebuts com a psíquics.
- Reflexió sobre el que implica conèixer i produir coneixement des d’aquesta nova concepció de la relació entre C-T-S.
